Arxiu documental
L’arxiu documental enriqueix i complementa el conjunt bibliogràfic i dóna al llegat, un inestimable valor científic, convertint-se la part iconogràfica en la més atractiva del Fons.
La base de dades on es troba descrit i identificat el fons personal engloba més de 45.000 ítem entre material iconogràfic i textual:
- Respecte la part iconogràfica, cal destacar la gran quantitat de material inèdit dels diferents jaciments on va treballar el Dr. Palol, amb més de 25.000 imatges (fotografies, diapositives, negatius, plànols i dibuixos de peces arqueològiques, entre d’altres tipologies).
- La part textual és important pel que fa referència a la seva extensa correspondència amb altres arqueòlegs, i les anotacions i material redactat a partir de les excavacions realitzades pel Dr. Palol, amb més de 21.000 referències.
El fons digitalitzat supera els 6.500 documents, tot i que el 70% correspon a la província de Palència, arran del conveni de col·laboració amb la Diputació de Palència signat l’any 2009.
La consulta en línia està disponible a:
Descripció de l’arxiu
1. Àrea d’identificació
1.1. Codi de referència
CAT XXX TARRAGONA ICAC Palol
1.2. Títol
Fons Dr. Pere de Palol
1.3. Data
S. XIII – 2005
1.4. Nivell de descripció
Fons
1.5. Volum i suport de la unitat de descripció
Consta d’un total de 21.556 ítems de fons textual (dels quals 16.599 són correspondència) i 25.978 ítems de fons iconogràfic (13.776 són fotografies, 7.694 diapositives, 1.861 negatius, 1.566 dibuixos i 1.081 altres suports).
2. Àrea de context
2.1. Nom del(s) productor(s)
Palol i Salellas, Pere de
2.2. Història del(s) productor(s)
Pere de Palol i Salellas (Girona, 1923 – Barcelona, 2005), arqueòleg, va néixer el 25 de gener de 1923 a Girona i va cursar estudis superiors a la Universitat de Barcelona. L’any 1948 defensa a Madrid la seva tesi doctoralBronces hispanovisigodos de origen mediterráneo. I, Jarritas y patenas litúrgicas, publicada l’any 1950, que marcaria la seva línia prioritària d’estudi, l’antiguitat tardana.
En la seva etapa formativa juguen un paper fonamental la Universitat de Barcelona, el Museu Arqueològic de Barcelona i molt especialment el jaciment d’Empúries amb els seus cèlebres cursos, que sota la direcció dels professors Martín Almagro i Lluís Pericot van acollir figures tant rellevants com la del professor italià Nino Lamboglia.
La seva trajectòria professional es divideix en:
- Professor ajudant (1945-1948), professor adjunt interí (1949), professor adjunt per oposició (1950-1954) i encarregat de càtedra (1954-1956) a la Universitat de Barcelona.
- Director del Museu Arqueològic de Girona (1948-1956).
- Catedràtic d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica a la Universidad de Valladolid (1956-1970).
- Delegat de zona del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas a Valladolid (1956-1970).
- Catedràtic d’Arqueologia Paleocristiana i Alta Edat Mitjana de la Universitat de Barcelona (1970-1988).
- Professor emèrit de la Universitat de Barcelona (1988-1995).
Els jaciments més importants on va treballar:
La necròpolis hallstàttica de Can Bech d’Agullana (1943 i 1973): com a resultat de la primera campanya apareix una publicació que es convertirà en referent per al bronze final, La Necrópolis hallstáttica de Agullana (Gerona).
La ciutadella de Roses i el Puig de les Muralles (Puig Rom). Mentre que a la ciutadella estudia la dinàmica cultural del període baix imperial i alt medieval, el Puig de les Muralles li permet descobrir, en tres campanyes separades per quaranta anys de diferència (1946, 1947 i 1987), un paisatge difícil d’interpretar a hores d’ara, sent un clar testimoni de la no desxifrada relació entre el món visigòtic i bizantí.
La ciutat romana de Clunia (Burgos), excavada entre els anys 1958 i 1998, és el gran referent en el treball de camp del Dr. Palol. Els 40 anys d’excavacions van donar com a resultat el coneixement d’aspectes determinants de la vida d’una fundació romana a Hispània, com el fòrum o les termes.
La Olmeda (Pedrosa de la Vega) va ser excavada entre els anys 1968 i 1980 pel propietari dels terrenys, en Javier Cortes, sota la supervisió del Dr. Palol. La Olmeda és el millor exemple hispànic de vil·la baix imperial, especialment per l’espectacularitat dels seus mosaics, en els quals el Dr. Palol va centrar el seu interès, sobre tot en l’escena d’Aquiles Skyros.
A Es Cap des Port, Fornells (1975-1985), estudia els aspectes relacionats amb les característiques de l’arquitectura cristiana a les Illes i la seva relació amb la península Ibèrica i la resta de la Mediterrània.
El Bovalar, Serós (1977-1987) és el model de basílica cristiana primitiva de la província Tarraconense i juntament amb l’estudi del seu poblat es converteix en el millor referent per a estructures d’aquest tipus i d’aquesta època a la Península Ibèrica.
Aquesta dedicació professional es veu reflectida en els més de 280 títols entre llibres, articles i ponències internacionals, que plasmen en grans síntesis la transformació i continuïtat entre el món romà i tardoantic (romanisme i germanisme), el món visigòtic, la cristianització de l’aristocràcia, els conjunts episcopals i la iconografia romana i medieval i els bronzes litúrgics i profans.
Va morir a Barcelona el 4 de desembre de 2005.
(Dr. Pere de Palol i Salellas, fons)
Documentació relacionada:
2.3. Història arxivística
El fons i la biblioteca personal del Dr. Pere de Palol i Salellas va arribar a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el 30 de juny de 2006. Després de la mort del Dr. Palol el desembre de 2005, el seu fill, l’escriptor Miquel de Palol, va cedir tota la documentació generada pel seu pare al llarg d’una vida dedicada a l’arqueologia a l’ICAC, amb l’objectiu que la seva biblioteca i fons personal fossin d’utilitat a la comunitat investigadora d’arreu.
El mes de febrer de 2007 es van iniciar els treballs d’identificació, descripció i catalogació dels fons, que es van estendre fins al setembre de 2009.
2.4. Dades sobre l’ingrés
L’ingrés del fons personal del Dr. Pere de Palol i Salellas a l’arxiu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), de caràcter extraordinari, es va produir gràcies la donació del seu fill Sr. Miquel de Palol i Muntanyola el desembre de 2005.
3. Àrea de contingut i estructura
3.1. Abast i contingut
El fons personal del Dr. Pere de Palol engloba més de 45.000 ítem entre material iconogràfic i textual.
Respecte la part iconogràfica, cal destacar la gran quantitat de material inèdit dels diferents jaciments on va treballar el Dr. Palol, amb més de 25.000 imatges (fotografies, diapositives, negatius, plànols i dibuixos de peces arqueològiques, entre d’altres tipologies).
La part textual és important pel que fa referència a la seva extensa correspondència amb altres arqueòlegs, i les anotacions i material redactat a partir de les excavacions realitzades pel Dr. Palol, amb més de 20.000 referències.
3.4. Organització
El fons s’ha dividit en 44 categories, intentant reproduir l’ordre temàtic de les seves línies d’estudi. La classificació es fa segons els principals jaciments on va treballar: Clunia, Pedrosa, El Bovalar, Agullana, etc. i tenint en compte les grans línies de recerca: bronzes d’ús litúrgic, arquitectura paleocristiana, objectes d’indumentària, etc. A l’arxiu fotogràfic també hi ha força material emprat per a la realització de molts dels seus articles i llibres.
Documentació relacionada:
4. Àrea de condicions d’accés i ús
4.1. Condicions d’accés
El fons Dr. Pere de Palol es de lliure accés amb cita prèvia.
L’accés als documents originals de l’arxiu documental està condicionat a l’estat de conservació dels documents. En el cas que existeixin còpies digitalitzades no es podran consultar els originals.
4.2. Condicions de reproducció
La reproducció dels documents estarà en funció de l’estat de conservació i els mitjans materials de la biblioteca.
Tota publicació en la què es reprodueixi documentació de l’arxiu documental, podrà ser objecte d’inspecció prèvia a l’edició, si així ho sol·licita el propi Centre de documentació de l’ICAC. Podrà exigir-se igualment de l’empresa editora, el dipòsit caució per tal de garantir el compliment de la normativa vigent.
4.3. Llengües i escriptures de los documents
La major part de la documentació està en català i castellà. També hi ha documents en anglès, italià, alemany i francès.
7. Àrea de control de la descripció
7.3 Regles o convencions
ISAD(G) i NODAC