DR. PERE DE PALOL I SALELLAS
(Girona, 1923 – Barcelona, 2005)
Pere de Palol i Salellas (Girona, 1923 – Barcelona, 2005), arqueòleg, va néixer el 25 de gener de 1923 a Girona i va cursar estudis superiors a la Universitat de Barcelona. L’any 1948 defensa a Madrid la seva tesi doctoral Bronces hispanovisigodos de origen mediterráneo. I, Jarritas y patenas litúrgicas, publicada l’any 1950, que marcaria la seva línia prioritària d’estudi, l’antiguitat tardana.
En la seva etapa formativa juguen un paper fonamental la Universitat de Barcelona, el Museu Arqueològic de Barcelona i molt especialment el jaciment d’Empúries amb els seus cèlebres cursos, que sota la direcció dels professors Martín Almagro i Lluís Pericot van acollir figures tant rellevants com la del professor italià Nino Lamboglia.
La seva trajectòria professional es divideix en:
- Professor ajudant (1945-1948), professor adjunt interí (1949), professor adjunt per oposició (1950-1954) i encarregat de càtedra (1954-1956) a la Universitat de Barcelona.
- Director del Museu Arqueològic de Girona (1948-1956).
- Catedràtic d’Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica a la Universidad de Valladolid (1956-1970).
- Delegat de zona del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas a Valladolid (1956-1970).
- Catedràtic d’Arqueologia Paleocristiana i Alta Edat Mitjana de la Universitat de Barcelona (1970-1988).
- Professor emèrit de la Universitat de Barcelona (1988-1995).
Els jaciments més importants on va treballar:
La necròpolis hallstàttica de Can Bech d’Agullana (1943 i 1973): com a resultat de la primera campanya apareix una publicació que es convertirà en referent per al bronze final, La Necrópolis hallstáttica de Agullana (Gerona).
La ciutadella de Roses i el Puig de les Muralles (Puig Rom). Mentre que a la ciutadella estudia la dinàmica cultural del període baix imperial i alt medieval, el Puig de les Muralles li permet descobrir, en tres campanyes separades per quaranta anys de diferència (1946, 1947 i 1987), un paisatge difícil d’interpretar a hores d’ara, sent un clar testimoni de la no desxifrada relació entre el món visigòtic i bizantí.
La ciutat romana de Clunia (Burgos), excavada entre els anys 1958 i 1998, és el gran referent en el treball de camp del Dr. Palol. Els 40 anys d’excavacions van donar com a resultat el coneixement d’aspectes determinants de la vida d’una fundació romana a Hispània, com el fòrum o les termes.
La Olmeda (Pedrosa de la Vega) va ser excavada entre els anys 1968 i 1980 pel propietari dels terrenys, en Javier Cortes, sota la supervisió del Dr. Palol. La Olmeda és el millor exemple hispànic de vil·la baix imperial, especialment per l’espectacularitat dels seus mosaics, en els quals el Dr. Palol va centrar el seu interès, sobre tot en l’escena d’Aquiles Skyros.
A Es Cap des Port, Fornells (1975-1985), estudia els aspectes relacionats amb les característiques de l’arquitectura cristiana a les Illes i la seva relació amb la península Ibèrica i la resta de la Mediterrània.
El Bovalar, Serós (1977-1987) és el model de basílica cristiana primitiva de la província Tarraconense i juntament amb l’estudi del seu poblat es converteix en el millor referent per a estructures d’aquest tipus i d’aquesta època a la Península Ibèrica.
Aquesta dedicació professional es veu reflectida en els més de 280 títols entre llibres, articles i ponències internacionals, que plasmen en grans síntesis la transformació i continuïtat entre el món romà i tardoantic (romanisme i germanisme), el món visigòtic, la cristianització de l’aristocràcia, els conjunts episcopals i la iconografia romana i medieval i els bronzes litúrgics i profans.
Va morir a Barcelona el 4 de desembre de 2005.