El Bovalar
El jaciment del Bovalar es troba a 2km del poble de Serós (Lleida) i té una extensió de 2.400 metres quadrats. Es tracta d’una zona que es va veure molt afectada durant la Guerra Civil, moment en que la construcció de trinxeres i fortificacions va danyar parts de les restes arqueològiques que s’hi troben.
L’any 1943, els senyors Pita Mercè van descobrir en aquest indret els primers indicis d’unes restes que semblaven d’un temple. No és fins el 1967 que el senyor Rodrigo Pita Mercè dirigeix la primera campanya d’excavacions i troba una basílica i diversos enterraments de sarcòfag. La Guerra Civil havia afectat algunes cambres de la basílica. L’any 1976 s’obre una nova fase d’investigació a cura del Departament d’Arqueologia Cristiana de la Universitat de Barcelona i es descobreix una necròpolis a l’interior de la basílica i una sèrie d’enterraments al voltant d’aquesta. El 1987 s’excava la perifèria del temple.
Les restes arqueològiques es divideixen entre les trobades a la basílica i les trobades al poblat. A la necròpolis del temple s’han trobat principalment enterraments en sarcòfags i també tombes de lloses tant a l’interior com als voltants de la basílica. El poble sembla ser posterior al temple, consta d’una primera fase de sitges i una fase d’ampliació del poblat durant la qual alguns habitatges es construïen sobre enterraments. L’última fase del poblat coincideix amb els darrers anys del regne dels visigots de Toledo. L’existència d’una basílica en aquest context històric demostra un origen no visigòtic del poblament.
La basílica, que ocupa 312 metres quadrats, es troba a la part Nord del conjunt arqueològic. Té una planta rectangular, un presbiteri i dues cambres laterals funeràries. A la cambra dels peus s’hi troba el Baptisteri. Entre els s.V i VI hi ha una remodelació del temple i un enriquiment de la ornamentació. El poble, d’altra banda, era format per un conjunt d’unitats familiars de 2 o 3 cambres amb entrada comuna i corredor central.
La cronologia final del poblament la situem en un gran incendi que en el s.VIII va obligar la gent a fugir de l’indret deixant enrere una sèrie d’artefactes que s’han pogut estudiar. A la basílica s’hi ha trobat un gerret de bronze pel vi sagrat, així com un incenser i una creu també de bronze obtinguda a partir del comerç. Destaca la descoberta d’una inscripció del s.VII a la paret est. Entre les tombes n’hi ha una coberta a 4 vessants i amb una creu tallada a la capçalera, típica de Bizanci. Pel que fa al poblat, s’hi han documentat nombrosos objectes quotidians entre els quals destaquen un conjunt de sivelles de cinturó de bronze típiques del s.VII i monedes dels últims reis visigots (Ègica, Vititza, etc.)
Text: Elisabet Font