Història del fons
L’ingrés del fons personal del Dr. Pere de Palol i Salellas a l’arxiu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), de caràcter extraordinari, es va produir gràcies a l’acord entre la institució i l’hereu del mateix, el Sr. Miquel de Palol i Muntanyola a finals de l’any 2005.
Es va fer una tria al domicili principal deBarcelona i a la residència d’Agullana, d’aquella documentació que tenia a veure amb la seva activitat professional i es va traslladar en caixes a la seu de l’Institut. A més d’aquesta primera tria, vam decidir que, amb excepció de la documentació duplicada, no s’eliminaria cap tipus de document. S’ha tornat, però, al Sr. Miquel de Palol aquella documentació de caire personal que no hauria de formar, segons l’acord establert, part del fons que conserva l’ICAC.
En un primer moment, es va fer un inventari superficial del contingut de les caixes que portaven la documentació per tal de poder establir quin tipus de documents hi havia i com estava organitzada la informació.
Vam fer un estudi del currículum del Dr. Palol per conèixer la seva trajectòria personal i professional, associacions i entitats de les que havia format part, etc. i poder així començar a fer un primer esbós del que seria el quadre de classificació del fons. En aquesta fase es van consultar fonts bibliogràfiques però també vam comptar amb el testimoni de diverses persones que el van conèixer. Per fer el quadre vam adoptar la proposta que fa l’Arxiu Nacional pels fons personals, tot i que adaptant-lo a les nostres necessitats, sense perdre de vista que l’objectiu del tractament del fons era garantir la preservació d’aquest i posar-lo a disposició dels investigadors per a futurs estudis.
El primer repte amb el qual ens vam trobar va ser la pròpia idiosincràsia del fonsque si bé estava molt ben conservat a nivell físic, no estava organitzat segons els paràmetres que semblaven inicialment establerts. Les carpetes, sobres i fitxers no estaven agrupats seguint un ordre temàtic ni cronològic i dins es podia trobar documentació diversa que en moltes ocasions no corresponia amb el títol que apareixia en el seu contenidor. El motiu és la confrontació entre el mètode de treball del Dr. Palol i l’ordre que en el seu dia va imposar la seva dona, la Mercè Muntanyola. Afortunadament hi ha una part d’aquesta organització que hem pogut conservar, com és el cas de la correspondència general, tot i que en la majoria de casos només s’intueix.
Un cop la senyora Muntanyola va deixar d’encarregar-se de la documentació, el mètode de treball del Dr. Palol va generar força desordre en els papers de tal manera que, tot i la seva bona memòria, no sempre aconseguia trobar allò que buscava. En aquest cas, respectar el principi de l’ordre era decidir entre intentar restablir l’ordre temàtic que semblava que era el que havia fet la Sra. Muntanyola o el “desordre” del Dr. Palol. Vam optar per la primera opció.
Bona part de l’atractiu del Fons Palol és la documentació iconogràfica, amb força material inèdit, que representa un recorregut per l’arqueologia catalana i espanyola del segle XX. S’ha dividit en 44 categories, intentant reproduir l’ordre temàtic que seguia el Dr. Palol i les seves línies d’estudi. La classificació es fa segons els principals jaciments on va treballar (Clunia, Pedrosa, El Bovalar, Agullana, etc.) i tenint en compte les grans línies de recerca (bronzes d’ús litúrgic, arquitectura paleocristiana, objectes d’indumentària, etc.). A l’arxiu fotogràfic també hi ha força material emprat per la realització de molts dels seus articles i llibres (“El tapís de la Creació”, “Arqueología Cristiana…”, etc.).
Fruit d’aquesta tasca s’ha desenvolupat també un índex onomàstic de persones que van tenir relació amb el Dr. Palol.