Clunia

Posted on Posted in Jaciments
[Dr. Palol sobre la càvea del teatre de Clunia]
Dr. Palol sobre la càvea del teatre de Clunia. (Fotografia: Fons Dr. Pere de Palol, número de registre: 026220).

Clunia (Peñalba de Castro, Burgos)

El jaciment de Clunia es troba ubicat al municipi de Peñalba de Castro, dins la província de Burgos. Antigament Clunia hauria format part de la Via del Duero, canal d’importància vital a la Hispania Romana. Amb aquesta localització privilegiada no és d’estranyar que entre els s.I i II Clunia fos ciutat capital del Conventus Iuridicum de la Hispania Citerior o Tarraconense.

El jaciment és conformat per dos ciutats: un primer establiment celtibèric preromà i una ciutat romana posterior de fundació juli-clàudia. L’indret va ser excavat per primera vegada l’any 1915 de la mà del sacerdot D. Ignacio Calvo, qui després d’haver intervingut algunes zones de la ciutat romana, deixà abandonat el jaciment fent-lo presa fàcil dels habitants i propietaris que anaven prenent el que hi trobaven.

La zona no es va tornar excavar fins que Taracena hi intervingué entre els anys 1931 i 1934. Durant aquest període Taracena excava un edifici al qual anomenà palau (tot i que més endavant es coneixerà com a “Casa 1” o “Casa Taracena”). Es tracta del primer nivell de la ciutat romana, una casa rica de temps tiberins que ocupa tota una insula i que es troba ubicada al NE del fòrum (zona que serà excavada en campanyes posteriors). L’habitatge pateix una primera reforma en el s.I (moment de construcció del fòrum). S’hi troben parets de decoració pintada que daten del s.II i hi haurà una última reforma d’ampliació en el s.III. Destaquen les troballes de diferents mosaics de paret que daten del s.III i IV.

Fòrum i casa número 1 a Clunia
Zona del fòrum i casa número 1. (Fotografia: Fons Dr. Pere de Palol, número de registre: 014871).

Les excavacions queden interrompudes per la guerra i no seran represes fins el 1958, moment en que s’inicien les campanyes continuades i es comencen a excavar tots els espais públics que Taracena no havia estudiat. A partir d’una fotografia aèria (presa des de la base militar de Villanubla) s’ubica el fòrum i el conjunt d’edificacions públiques.

Les excavacions del fòrum prenen importància en les campanyes del 1967, 1968 i 1973. En aquests moments ja s’havia excavat una nova casa molt similar a la Casa 1, l’anomenada Casa 3 (que contenia també diversos mosaics). Es constata que tant el fòrum com els edificis públics són posteriors a aquests primers habitatges. Pel que fa les dimensions, el fòrum fa 160m de llarg per 115m d’ample i està envoltat de diversos edificis que s’han identificat com a tabernae, aquestes van ser excavades a la campanya del 1972/73 i, malgrat estar molt destrossades, s’hi van fer troballes importants com ara 20 auris imperials que anaven de Neró a Nerva. És en aquest moment que s’excava també el temple de Júpiter, que ja havia estat localitzat anteriorment per Calvo i que, malgrat només se’n conserva el pòdium, s’ha pogut reconèixer a partir de diverses inscripcions a Júpiter.

Fragment d'una inscripció gravada
[Fragment d’una inscripció gravada a la cara anterior d’un bloc que fa referència a […A]llonis]. (Fotografia: Fons Dr. Pere de Palol, número de registre: 015359).
Propers al fòrum són també dos edificis destacables. Primerament un temple tripartit que va ser identificat com a temple de culte de la família imperial i que conservava dins moltes escultures fragmentades. D’altra banda al nord del fòrum s’hi troba una basílica que en un segon moment de construcció va esdevenir tribunal.

Pel que fa a les termes, se n’han trobat dues. Unes es troben molt properes a la Casa 3, tant que no se sap si pertanyien a la casa o eren un edifici públic. Dins s’hi han localitzat diversos mosaics i piscines de marbre i en una de les habitacions calidaria una escultura eqüestre de bronze daurat.

Les segones termes, anomenades “Los Arcos” ja havien estat trobades per Calvo però es van excavar posteriorment l’any 1978. Es tracta d’un edifici de grans dimensions (50m x 60m) que conté també diversos mosaics. Aquestes termes van tenir una primera fase en el s.I, després una altra en el s.II i finalment, passat el s.III van deixar de funcionar com a termes per convertir-se en seu de fabricació de ceràmiques.

Entre la gran quantitat d’objectes arqueològics trobats a Clunia, destaquen les col·leccions d’escultura figurada i ornamental, mosaics de paviments, col·leccions epigràfiques, monedes, ceràmiques i objectes de consum. Dins del fons es troba documentació interessant com ara la compra dels terrenys del jaciment, intercanvi de correspondència i diversos plànols dels edificis i excavacions així com detalls sobre l’evolució de les diferents campanyes.

Text: Elisabet Font


Documentació relacionada

Relació epistolar amb Pedro Carazo Carnicero, President de la Diputació provincial de Burgos.

Relació epistolar amb Fernando Dancausa de Miguel, President de la Diputació provincial de Burgos.

2 thoughts on “Clunia

  1. Retroenllaç: http://tinderentrar.com
  2. Retroenllaç: free sex dating sights

Comments are closed.