El castrum del Puig de les muralles de Puig Rom
El castrum es troba al Puig de les Muralles, un turó situat prop del Puig Rom, dintre el municipi de Roses. Els primers indicis que tenim sobre l’estudi històric de l’indret (el que podríem entendre com un antecedent a les campanyes posteriors) són unes curtes anotacions que prengué Bosch Gimpera durant una excavació a la ciutadella duta a terme l’any 1916. El conjunt arqueològic data del s.VII, temps dels visigots. Es tractava d’un territori amb finalitats defensives.
Entre el 18 de juny i l’1 de desembre de 1917, Folch i Torres durà a terme les seves excavacions i explorarà el Puig de les Muralles dins del turó del Puig Rom. En les seves investigacions, Folch i Torres elaborarà una primera planimetria de l’indret. També seran importants les observacions que farà del castrum així com les descripcions que escriurà sobre la construcció de la muralla. Folch i Torres serà el primer en descobrir indicis sobre l’existència d’un poblat. L’any 1946, Pere de Palol pren les regnes de les excavacions del Puig de les Muralles.
La campanya del 1946 es du a terme entre el 12 de setembre i el 23 de desembre i es divideix en tres fases. En una primera fase, les investigacions es centren en unes cambres adossades al sud del mur que prèviament ja havien estat estudiades per Folch i Torres. La cambra més estudiada és la 17, on es troben objectes de ceràmica grisa (molt destrossada), alguns ferros i ossos de conill i òvids. Destaca també la descoberta d’una sitja i, dins la cambra 19, la troballa d’una cullera de mànec.
En una segona fase les investigacions es centren en el seguiment de la muralla interior, que es troba al mateix nivell que el poblat. Destacarà sobretot la troballa, a l’angle sud-oest de la muralla, d’una porta. D’altra banda es descobreixen també nombroses torres: la torre de ponent, una torre adossada al mur, una torre oriental caiguda i, al parament exterior, una torre d’entrada al recinte.
La 3a fase, l’última de la campanya del 1946, es centra en la descoberta de la porta de la muralla. S’identifica un espai triangular davant l’entrada, es tractava d’un camí que conduïa de les terres a l’exterior. D’altra banda es descobreixen 9 espais adossats al mur: probablement una zona reconstruïda del poblat. Dins del poblat s’estudien les cambres de la II a la X, que conformaven un barri, i es descobreixen noves sitges.
La campanya del 1947 es porta a terme entre el 13 de novembre i el 20 de desembre. Durant aquests mesos es fa un estudi de l’espai oest del castrum (zona del poblat) i s’obren les sitges trobades (13 en total). D’altra banda també s’elabora una nova planimetria i enumeració de les cambres estudiades en campanyes anteriors.
El jaciment roman abandonat fins al 1987, moment en que es procedeix a fer una intensa neteja de les peces i una redescoberta de les sitges. Degut a la pèrdua d’algunes de les cambres es conforma una nova planimetria més reduïda i es comença a plantejar la distribució que hauria tingut l’hàbitat.
En el conjunt del castrum s’han fet troballes de tot tipus. Destaquen les monedes visigodes i romanes, un conjunt de 3 sivelles de bronze, unes claus també de bronze, molins rotatoris lítics, ploms de pesca i objectes de tipus quotidià com ara cassoles i paelles, estris de caça, vidres i ploms de pesca.
Text: Elisabet Font