Basílica d’Es Cap des Port
El jaciment d’Es Cap des Port es troba ubicat a la zona del port de Fornells, a Menorca. L’indret va començar a ser estudiat l’any 1959 quan la troballa d’un capitell amb una creu incisa va despertar la curiositat dels arqueòlegs. Les excavacions, però, es van aturar i no es van reprendre fins al 10 de juny de 1975 de la mà de Pere de Palol i en col·laboració amb Mercè Muntañola, Lluís Plantalamor i el Dr. Josep M. Gurt. Durant els anys 1976 fins el 1979, es van anar fent dues campanyes a l’any durant els mesos de juny i setembre.
Es Cap des Port és un àmbit religiós amb nombroses habitacions. L’any 1981 es delimita l’àmbit litúrgic, que pren la forma d’una estructura quadrada de 26m x 26m compost per el vestíbul, l’absis i la nau central (única conservada, tot i que anteriorment n’hi hauria hagut de laterals). L’estructura és molt geometritzada amb tendència cap al quadrat, com era comú a finals del s.VI i principis del s.VII. La basílica ha passat per diferents fases evolutives i es creu que originalment podria haver tingut forma rectangular amb un absis semicircular. Posteriorment es va transformar degut a la construcció d’una cripta i un baptisteri. No s’ha trobat el lloc de l’altar.
La basílica es va anar reduint per la construcció de cambres sepulcrals que en un primer moment apareixen envoltant la capçalera. Curiosament no s’han excavat enterraments tot i que sí s’han trobat ofrenes amb forma de plats de marbre circulars, fragments de taules i fins i tot un destacable aplic de pasta de vidre blau amb la inscripció en relleu “Agnus Dei” incrustada en blanc.
Pel que fa l’aula baptismal s’han trobat restes que confirmen que els murs eren originalment pintats i amb grafits escrits en grec i llatí. La piscina baptismal té forma d’estrella de quatre puntes i just al costat s’hi ha trobat una creu de bronze i restes d’una copa de vidre. Entre el baptisteri i la paret del fons de la nau central hi ha cinc cambres funeràries més. L’espai d’aquestes habitacions es troba ordenat i distribuït a partir de murs paral·lels a l’eix central de la basílica.
A més de les restes esmentades trobades al baptisteri i a les habitacions, prenen importància també els elements arquitectònics de marbre i calcària (capitells i basaments) així com unes peces de ceràmica fina de vaixella sigil·lada clara A i D i unes lluernes paleocristianes. D’altra banda, a la zona del vestíbul s’hi han trobat àmfores destinades al transport de garum i oli.
Les restes arqueològiques i els elements estructurals permeten establir la cronologia de la basílica entre el s.V i inicis del s.VII.
Al fons de Pere de Palol es conserven diaris d’excavació així com nombroses fotografies i dibuixos detallats de les restes i les planimetries del temple, entre d’altres.
Text: Elisabet Font